arrengava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.rəŋˈɡa.βə/, balear /ə.rəŋˈɡa.və/
Occidental:	nord-occidental /a.reŋˈɡa.βa/
	valencià /a.reŋˈɡa.va/, /a.reŋˈɡa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

arrengava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de arrengar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de arrengar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ren·ga·va (4)
• Anagrames: agarraven, arregnava, gavarnera