arremangue
Català[modifica]
Verb[modifica]
arremangue
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arremangar
- (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arremangar
- (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arremangar
- (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arremangar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ar·re·man·gue (4)
- Anagrames: margenareu, margenàreu, marranegeu
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 4 síl·labes