arravate

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

arravate

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arravatar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arravatar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arravatar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arravatar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ar·ra·va·te (4)
  • Anagrama: aterrava