arrape

Català

Verb

arrape

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arrapar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arrapar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arrapar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arrapar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ra·pe (3)
• Anagrames: aparer, arparé, pararé, Parera, preara, prearà, raparé