arracones

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: arraconés


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ar·ra·co·nes

  1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de arraconar
  2. segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb arraconar
    [Que tu] arraconis o arracones; [tu] no arraconis o arracones.