arraconen

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ar·ra·co·nen

  1. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de arraconar
  2. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb arraconar
    [Que ells/elles/vostès] arraconin o arraconen.
  3. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb arraconar
    Inspeccionin o arraconen [ells/elles/vostès].