arraconares

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ar·ra·co·na·res

  1. segona persona del singular (tu) del passat simple de arraconar
    [Tu] arraconares o et vas/vares arraconar.
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arraconar
    Forma valenciana: [tu] arraconessis, arraconesses, arraconasses, arraconassis o arraconares.