arraconàreu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: arraconareu


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ar·ra·co·nà·reu

  1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de arraconar
    [Vosaltres/vós] arraconàreu o vau/vàreu arraconar.
  2. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb arraconar
    Forma valenciana: [vosaltres/vós] arraconéssiu, arraconésseu, arraconàsseu, arraconàssiu o arraconàreu.