arraïma

Potser volíeu: arraïmà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.rəˈi.mə/, occidental /a.raˈi.ma/
• Rimes: -ima

Verb

arraïma

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de arraïmar-se.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb arraïmar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ra·ï·ma (4)
• Anagrames: amarria, armaria, raïmarà