arniava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ər.niˈa.βə/, balear /əɾ.niˈa.və/
Occidental:	nord-occidental /ar.niˈa.βa/
	valencià /aɾ.niˈa.va/, /aɾ.niˈa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

arniava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de arniar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de arniar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ni·a·va (4)
• Anagrames: aviaran, avinarà, vanaria