armarill

Català

Armarill d’una nau de guerra

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ər.məˈɾiʎ/, occidental /aɾ.maˈɾiʎ/
• Rimes: -iʎ
• Etimologia: Del castellà esmeril alterat per analogia amb arma, del fràncic *smiril. Doblet de esmirla.

Nom

armarill m. ‎(plural armarills)

1. Peça d’artilleria lleugera de canó molt llarg emprada en els segles XVI i XVII.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: esmeril ^(es) m.
• Francès: émerillon ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ma·rill (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB