apropar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ə.pɾuˈpa/
balear /ə.pɾoˈpa/, /ə.pɾuˈpa/
Occidental:  nord-occidental /a.pɾoˈpa/
valencià /a.pɾoˈpaɾ/, /a.pɾoˈpa/

Verb[modifica]

apropar trans., pron. ‎(pronominal apropar-se)

  1. acostar
    «La nit s'apropava de pressa amb els seus tambors d'ombra que ara, instants després que el cel s'obrís d'una esgarrinxada sagnant, retronaven amb tota la força.» (Carme Riera, Dins el darrer blau, 1994)
    «Quan s'apropava l'hora de separar-se semblava que li aboquessin una galleda de tristesa al damunt.» (Mercè Rodoreda, Vint-i-dos contes, 1958)
    «A les parades de les estacions sentiu la remor del vent entre els pins, onades sordes i fondes que s'apropen i s'allunyen i us omplen el cap de vaguetat i de misteri.» (Josep Pla, Cartes de lluny, 1928)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: apropo, apropa, apropem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Notes[modifica]

  • D’ús popular en septentrional, en general és d’ús literari. Fora d’un context estilístic apropiat pot tenir connotació d’artificiós.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·pro·par (3)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: apropar