Vés al contingut

apremiar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /ə.pɾə.miˈa/
Occidental: nord-occidental /a.pɾe.miˈa/
valencià /a.pɾe.miˈaɾ/, /a.pɾe.miˈa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: apremià
  • Etimologia: Del llatí praemiārī (reservar-se el botí, estipular un guany), segle XIII.

Verb

[modifica]

apremiar trans.

  1. (obsolet) constrènyer, obligar
    «Els prohoms fusters havien apremiat alguns individus de la seva Confraria per tenir en llurs botigues cadires guarnides de boga per a vendre.» (Cèsar Martinell, L'antic gremi d'escultors de Barcelona, 1956)
  2. (castellanisme) apressar
    «El trànsit estava en l’hora punta. La gent tornava a casa a sopar. Blanca va apremiar el taxista.» (Fina Bellver i Guardiola, Gossos salvatges, 2009)

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: apremio, apremia, apremiem

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: a·pre·mi·ar (4)

Vegeu també

[modifica]