apocopar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.pu.kuˈpa/
	balear /ə.po.koˈpa/, /ə.pu.kuˈpa/
Occidental:	nord-occidental /a.po.koˈpa/
	valencià /a.po.koˈpaɾ/, /a.po.koˈpa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: apocopà
• Etimologia: De apòcope.

Verb

apocopar trans.

1. Usar la figura apòcope.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	apocopar			haver apocopat
gerundi	apocopant			havent apocopat
participi	apocopat, apocopada, apocopats, apocopades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	apocopo	apocopes	apocopa	apocopem	apocopeu	apocopen
	apocope						val
	apocopi						sept
	apocop			apocopam	apocopau		bal
imperfet	apocopava	apocopaves	apocopava	apocopàvem	apocopàveu	apocopaven
passat simple	apocopí	apocopares	apocopà	apocopàrem	apocopàreu	apocoparen
futur	apocoparé	apocoparàs	apocoparà	apocoparem	apocopareu	apocoparan
condicional	apocoparia	apocoparies	apocoparia	apocoparíem	apocoparíeu	apocoparien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	apocopi	apocopis	apocopi	apocopem	apocopeu	apocopin
	apocope	apocopes	apocope			apocopen	occ, bal
imperfet	apocopés	apocopessis	apocopés	apocopéssim	apocopéssiu	apocopessin
		apocopesses		apocopéssem	apocopésseu	apocopessen
	apocopàs	apocopassis	apocopàs	apocopàssim	apocopàssiu	apocopassin	bal
		apocopasses		apocopàssem	apocopàsseu	apocopassen	val, bal (1)
	apocopara	apocopares	apocopara	apocopàrem	apocopàreu	apocoparen	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	apocopa	apocopi	apocopem	apocopeu	apocopin
	–				apocopau		bal
	–		apocope			apocopen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... apocopat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... apocopar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... apocopat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... apocopat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... apocopat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... apocopat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... apocopar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... apocopat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... apocopat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... apocopat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: apocopo, apocopa, apocopem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Traduccions

Traduccions

• Anglès: apocopate ^(en)
• Castellà: apocopar ^(es)
• Francès: apocoper ^(fr)
• Italià: apocopare ^(it)
• Portuguès: apocopar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·po·co·par (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.