aparroquianar

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ə.pə.ru.ki.əˈna/, balear /ə.pə.ro.ci.əˈna/, /ə.pə.ru.ki.əˈna/

Occidental: nord-occidental /a.pa.ro.ki.aˈna/, valencià /a.pa.ro.ki.aˈnaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: aparroquianà
• Etimologia: Del prefix a- i parroquià.
• Anagrama: aparroquiaran

Verb

a·par·ro·qui·a·nar pron. ‎(pronominal aparroquianar-se)

1. Fer parroquians, adquirir clientela.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	aparroquianar			haver aparroquianat
gerundi	aparroquianant			havent aparroquianat
participi	aparroquianat, aparroquianada, aparroquianats, aparroquianades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aparroquiano	aparroquianes	aparroquiana	aparroquianem	aparroquianeu	aparroquianen
	aparroquiane						val
	aparroquiani						sept
	aparroquian			aparroquianam	aparroquianau		bal
imperfet	aparroquianava	aparroquianaves	aparroquianava	aparroquianàvem	aparroquianàveu	aparroquianaven
passat simple	aparroquianí	aparroquianares	aparroquianà	aparroquianàrem	aparroquianàreu	aparroquianaren
futur	aparroquianaré	aparroquianaràs	aparroquianarà	aparroquianarem	aparroquianareu	aparroquianaran
condicional	aparroquianaria	aparroquianaries	aparroquianaria	aparroquianaríem	aparroquianaríeu	aparroquianarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aparroquiani	aparroquianis	aparroquiani	aparroquianem	aparroquianeu	aparroquianin
	aparroquiane	aparroquianes	aparroquiane			aparroquianen	occ, bal
imperfet	aparroquianés	aparroquianessis	aparroquianés	aparroquianéssim	aparroquianéssiu	aparroquianessin
		aparroquianesses		aparroquianéssem	aparroquianésseu	aparroquianessen
	aparroquianàs	aparroquianassis	aparroquianàs	aparroquianàssim	aparroquianàssiu	aparroquianassin	bal
		aparroquianasses		aparroquianàssem	aparroquianàsseu	aparroquianassen	val, bal (1)
	aparroquianara	aparroquianares	aparroquianara	aparroquianàrem	aparroquianàreu	aparroquianaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	aparroquiana	aparroquiani	aparroquianem	aparroquianeu	aparroquianin
	–				aparroquianau		bal
	–		aparroquiane			aparroquianen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...aparroquianat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...aparroquianar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...aparroquianat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...aparroquianat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...aparroquianat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...aparroquianat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...aparroquianar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...aparroquianat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...aparroquianat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...aparroquianat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: aparroquiano, aparroquiana, aparroquianem

Traduccions

Traduccions: aparroquianar

• Castellà: aparroquiar ^(es)
• Francès: achalander ^(fr)

• Italià: allettar ^(it) gli avventori
• Llatí: emptores adducere ^(la), allicere

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.