aparellador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.pə.ɾə.ʎəˈðo/
	balear /ə.pə.ɾə.ʎəˈðo/, /ə.pə.ɾə.jəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /a.pa.ɾe.ʎaˈðo/, valencià /a.pa.ɾe.ʎaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: [adjectiu 1, nom] De aparellar i el sufix -dor ‎(‘persona, qualitat’), segle XVI.
• Etimologia: [adjectiu 2] De aparellar i el sufix -dor ‎(‘propensió, aptitud’).

Adjectiu

aparellador m. ‎(femení aparelladora, plural masculí aparelladors, plural femení aparelladores)

1. Que aparella, prepara, disposa.

Traduccions

Que aparella

• Anglès: preparatory ^(en)
• Castellà: aparejador ^(es)

Nom

aparellador m. ‎(plural aparelladors, femení aparelladora)

1. Qui aparella, prepara, disposa.
2. Professional de la construcció que controla l'execució dels projectes elaborats per l’arquitecte.

Sinònims

• arquitecte tècnic

Traduccions

Qui aparella

• Anglès: rigger ^(en)
• Castellà: aparejador ^(es) m.
• Francès: aide-architecte ^(fr) m., appareilleur ^(fr) m.
• Italià: preparatore ^(it) m., apparecchiatore ^(it) m.

Professional de la construcció

• Anglès: master builder ^(en)
• Castellà: aparejador ^(es) m.
• Francès: aide-architecte ^(fr) m., appareilleur ^(fr) m.
• Italià: geometra ^(it) m.

Adjectiu

aparellador m. ‎(femení aparelladora, plural masculí aparelladors, plural femení aparelladores)

1. Que es pot aparellar, preparar, disposar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·pa·re·lla·dor (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB