apòcrif
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /əˈpɔ.kɾif/, occidental /aˈpɔ.kɾif/
- Etimologia: Del llatí apocryphus, del grec antic ἀπόκρυφος (apókryphos, «amagat, secret»), format per ἀπό (apó, «de») i κρύπτω (krýptō, «amago»).
Adjectiu[modifica]
apòcrif m. (femení apòcrifa, plural masculí apòcrifs, plural femení apòcrifes)
- Que no és autèntic, d'autenticitat dubtosa.
- El text que es va descobrir era apòcrif.
- Llibre que no és reconegut com a canònic per una religió.
Traduccions[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: a·pò·crif (3)
- Heterograma de 7 lletres (acfiopr)