anorreàrem

Potser volíeu: anorrearem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.nu.reˈa.ɾəm/
	balear /ə.no.reˈa.ɾəm/, /ə.nu.reˈa.ɾəm/
Occidental:	/a.no.reˈa.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

anorreàrem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de anorrear
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb anorrear