anomenis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ə.nuˈmɛ.nis/, balear /ə.noˈmə.nis/, /ə.nuˈmɛ.nis/

Occidental: nord-occidental /a.noˈme.nis/, valencià /a.noˈme.nis/, /a.nuˈme.nis/

• Rimes: -ɛnis

Verb

anomenis

1. segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb anomenar

   [Que tu] anomenis o anomenes; [tu] no anomenis o anomenes.

Sinònims

• anomenos, forma col·loquial.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·no·me·nis (4)
• Anagrames: anònimes, ensomnia, ensomnià, onanisme