anomeni

Potser volíeu: anomení

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.nuˈmɛ.ni/
	balear /ə.noˈmə.ni/, /ə.nuˈmɛ.ni/
Occidental:	/a.noˈme.ni/

• Rimes: -ɛni

Verb

anomeni

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de anomenar.

   Forma septentrional: [jo] anomeno, anomene, anomèn o anomeni.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb anomenar.

   [Que jo] anomeni o anomene.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb anomenar.

   [Que ell/ella/vostè] anomeni o anomene.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb anomenar.

   Anomeni o anomene [ell/ella/vostè].

Sinònims

• anomèn, forma antiga pel subjuntiu.
• anomeno, forma col·loquial pel subjuntiu.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·no·me·ni (4)
• Anagrama: amoïnen