anomeneguessen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /a.no.me.neˈɣe.sen/
• Rimes: -esen

Verb

anomeneguessen

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb anomenar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] anomenessin, anomenessen, anomenassin, anomenassen o anomenaren.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·no·me·ne·gues·sen (6)