anomene
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /ə.nuˈmɛ.nə/ balear /ə.noˈmə.nə/, /ə.nuˈmɛ.nə/ Occidental: /a.noˈme.ne/
- Rimes: -ɛne
Verb[modifica]
anomene
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de anomenar
- primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb anomenar
- [Que jo] anomeni o anomene.
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb anomenar
- [Que ell/ella/vostè] anomeni o anomene.
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb anomenar
- Anomeni o anomene [ell/ella/vostè].
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: a·no·me·ne (4)
- Anagrama: anemone
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 4 síl·labes