anomenàrem

Potser volíeu: anomenarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.nu.məˈna.ɾəm/
	balear /ə.no.məˈna.ɾəm/, /ə.nu.məˈna.ɾəm/
Occidental:	/a.no.meˈna.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

anomenàrem

1. Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de anomenar.

   [Nosaltres] anomenàrem o vam/vàrem anomenar.

2. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb anomenar.

   Forma valenciana: [nosaltres] anomenéssim, anomenéssem, anomenàssem, anomenàssim o anomenàrem.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·no·me·nà·rem (5)
• Anagrama: reanomenam