anomèn

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ə.nuˈmɛn/, balear /ə.noˈmən/, /ə.nuˈmɛn/
Occidental: nord-occidental /a.noˈmen/, valencià /a.noˈmen/, /a.nuˈmen/

Verb[modifica]

a·no·mèn

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de anomenar
    Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] anomeno, anomene, anomèn o anomeni.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb anomenar
    [Que jo] anomèn, forma antiga per [que jo] anomeni o anomene.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb anomenar
    [Que ell/ella/vostè] anomèn, forma antiga per [que ell/ella/vostè] anomeni o anomene.