anomèn

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.nuˈmɛn/
	balear /ə.noˈmən/, /ə.nuˈmɛn/
Occidental:	/a.noˈmen/

• Rimes: -ɛn

Verb

anomèn

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de anomenar.

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] anomeno, anomene, anomèn o anomeni.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·no·mèn (3)
• Anagrames: nomena, nomenà