anodí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.nuˈði/
	balear /ə.noˈði/, /ə.nuˈði/
Occidental:	/a.noˈði/

• Rimes: -i
• Etimologia: Del castellà anodino, del francès anodin, del grec antic ἀνώδῠνος ‎(anṓdynos, ‘que no causa dolor’) amb desplaçament de l’accent, segle XIX.

Adjectiu

anodí m. ‎(femení anodina, plural masculí anodins, plural femení anodines)

1. Inofensiu i ineficaç, amb efecte nul.
2. Dit d'una medicina que calma el dolor.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: anodyne ^(en)
• Castellà: anodino ^(es)
• Francès: anodin ^(fr)
• Italià: anodino ^(it)
• Portuguès: anódino ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·no·dí (3)
• Anagrames: adoni, adoní, andoi, andoí, andoï, òndia

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB