anglonormand

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /əŋ.ɡɫu.nurˈman/, balear /əŋ.ɡɫo.noɾˈmant/, /əŋ.ɡɫu.nurˈman/
Occidental: nord-occidental /aŋ.ɡɫo.norˈman/, valencià /aŋ.ɡɫo.noɾˈmant/, /aŋ.ɡɫo.noɾˈman/

Nom[modifica]

an·glo·nor·mand m. ‎(només en singular)

  1. Idioma que parlava la noblesa de les illes Britàniques del segles XI al XIII, barreja del francès antic parlat a Normandia i de l'anglès antic.

Adjectiu[modifica]

an·glo·nor·mand m. ‎(femení anglonormanda, plural masculí anglonormands, plural femení anglonormandes)

  1. Relatiu als del rei d'Anglaterra dit Guillem el Conqueridor i els seus descendents directes o als cavallers que el van acompanyar en la seva conquesta.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]