Vés al contingut

anglonormand

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /əŋ.ɡɫu.nurˈman/
balear /əŋ.ɡɫo.noɾˈmant/, /əŋ.ɡɫu.nurˈman/
Occidental:  nord-occidental /aŋ.ɡɫo.norˈman/
valencià /aŋ.ɡɫo.noɾˈmant/, /aŋ.ɡɫo.noɾˈman/

anglonormand m. ‎(només en singular)

  1. Idioma que parlava la noblesa de les illes Britàniques del segles XI al XIII, barreja del francès antic parlat a Normandia i de l'anglès antic.

Adjectiu

[modifica]

anglonormand m. ‎(femení anglonormanda, plural masculí anglonormands, plural femení anglonormandes)

  1. Relatiu als del rei d'Anglaterra dit Guillem el Conqueridor i els seus descendents directes o als cavallers que el van acompanyar en la seva conquesta.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: an·glo·nor·mand (4)

Vegeu també

[modifica]