anglonormand

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /əŋ.ɡɫu.nurˈman/, balear /əŋ.ɡɫo.noɾˈmant/, /əŋ.ɡɫu.nurˈman/

Occidental: nord-occidental /aŋ.ɡɫo.norˈman/, valencià /aŋ.ɡɫo.noɾˈmant/, /aŋ.ɡɫo.noɾˈman/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del prefix anglo- i normand

Nom

anglonormand m. ‎(només en singular)

1. Idioma que parlava la noblesa de les illes Britàniques del segles XI al XIII, barreja del francès antic parlat a Normandia i de l'anglès antic.

Adjectiu

anglonormand m. ‎(femení anglonormanda, plural masculí anglonormands, plural femení anglonormandes)

1. Relatiu als del rei d'Anglaterra dit Guillem el Conqueridor i els seus descendents directes o als cavallers que el van acompanyar en la seva conquesta.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: an·glo·nor·mand (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC