andròmina

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ənˈdɾɔ.mi.nə/^ⓘ, occidental /anˈdɾɔ.mi.na/
• Etimologia: Incerta. Possiblement deformació del grec antic Ἀνδρομέδα ‎(Androméda), protagonista d'un mite, segle XIX

Nom

andròmina f. ‎(plural andròmines)

1. Cosa d'utilitat dubtosa i de volum excessiu.
2. Allò que es diu amb intenció d'engalipar algú.

Derivats

• nosa
• embolic

Traduccions

Cosa d'utilitat dubtosa

• Basc: tramankulu ^(eu)
• Castellà: cachivache ^(es)

Que es diu per esgalipar

• Castellà: lío ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: an·drò·mi·na (4)
• Anagrama: dominaran

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB