anacoreta

Català

Oriental:	central /ə.nə.kuˈɾɛ.tə/
	balear /ə.nə.koˈɾɛ.tə/, /ə.nə.kuˈɾɛ.tə/
Occidental:	nord-occidental /a.na.koˈɾɛ.ta/
	valencià /a.na.koˈɾɛ.ta/, /a.na.koˈɾɛ.tɛ/

Rimes: -ɛta
Etimologia: Del llatí medieval anachorēta i aquest del grec ἀναχωρητής ‎(anakhōrētḗs, «retirar-se»), segle XIX.

anacoreta m. ‎(plural anacoretes)

Persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat (com Sant Antoni Abat)

En podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
Viquipèdia	Viquipèdia