anímicament

Català[modifica]

Oriental: central /əˌni.mi.kəˈmen/, balear /əˌni.mi.cəˈment/, /əˌni.mi.kəˈmen/

Occidental: nord-occidental /aˌni.mi.kaˈmen/, valencià /aˌni.mi.kaˈment/, /aˌni.mi.kaˈmen/

Rimes: -ent
Etimologia: De anímic i el sufix -ment, de ànima o ànim i el sufix -ic, respectivament del llatí anima i animus, segle XX.

anímicament

D'una manera anímica.
«El nou tècnic del Muntanyesa té clar que el primer objectiu és recuperar els jugadors anímicament. “Si estàs molt bé físicament però el cap no et tira, no tens res a fer i més en un esport d’equip.” “Si juguem com hem de jugar serà difícil que ens guanyin.”» (Mar Cercós, «Raúl Paje, el nou entrenador del Muntanyesa:”No hi ha res perdut”», Betevé, nov. 2021)

«Més tard vaig pensar que l’adjectiu que més s’avenia al fet de tancar-se a casa, més o menys per voluntat pròpia, era el de ‘postergat’ i no confinat, és a dir, sentir-se anímicament en una situació socialment inferior a la que li correspondria en unes altres circumstàncies. Una mena de confinament ocasionat per causes socials, o polítiques, o morals, o vés i busca…» (Ximo Urenya, «No estem confinats, no, que estem postergats», VilaWeb, maig 2020)

Traduccions

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre anímicament