amunionares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.mu.ni.uˈna.ɾəs/
	balear /ə.mu.ni.oˈna.ɾəs/, /ə.mu.ni.uˈna.ɾəs/
Occidental:	/a.mu.ni.oˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

amunionares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de amunionar-se.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb amunionar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mu·ni·o·na·res (6)
• Anagrama: amunionar-se