amunionaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.mu.ni.uˈna.ɾən/
	balear /ə.mu.ni.oˈna.ɾən/, /ə.mu.ni.uˈna.ɾən/
Occidental:	/a.mu.ni.oˈna.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

amunionaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de amunionar-se.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb amunionar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mu·ni·o·na·ren (6)