amunionara
Potser volíeu: amunionarà
Català
[modifica]Verb
[modifica]amunionara
- (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb amunionar-se.
- (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb amunionar-se.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: a·mu·ni·o·na·ra (6)