amunionàrem

Potser volíeu: amunionarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.mu.ni.uˈna.ɾəm/
	balear /ə.mu.ni.oˈna.ɾəm/, /ə.mu.ni.uˈna.ɾəm/
Occidental:	/a.mu.ni.oˈna.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

amunionàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de amunionar-se.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb amunionar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mu·ni·o·nà·rem (6)