amortíreu

Potser volíeu: amortireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.murˈti.ɾəw/
	balear /ə.moɾˈti.ɾəw/, /ə.murˈti.ɾəw/
Occidental:	/a.moɾˈti.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

amortíreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de amortir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb amortir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mor·tí·reu (4)