amortàreu

Potser volíeu: amortareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.murˈta.ɾəw/
	balear /ə.moɾˈta.ɾəw/, /ə.murˈta.ɾəw/
Occidental:	/a.moɾˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

amortàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de amortar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb amortar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mor·tà·reu (4)
• Anagrama: amorterau