amorriava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.mu.riˈa.βə/
	balear /ə.mo.riˈa.və/, /ə.mu.riˈa.və/
Occidental:	nord-occidental /a.mo.riˈa.βa/
	valencià /a.mo.riˈa.va/, /a.mo.riˈa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

amorriava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de amorriar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de amorriar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mor·ri·a·va (5)