amoïnes

Potser volíeu: amoïnés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.muˈi.nəs/
	balear /ə.moˈi.nəs/, /ə.muˈi.nəs/
Occidental:	/a.moˈi.nes/

• Rimes: -ines

Verb

amoïnes

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de amoïnar.
2. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb amoïnar.

   [Que tu] amoïnis o amoïnes; [tu] no amoïnis o amoïnes.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mo·ï·nes (4)
• Heterograma de 7 lletres (aeimnos)
• Anagrames: ensomia, ensomià, moianès, moianés, sonàiem