amoïne

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /a.moˈi.ne/
• Rimes: -ine

Verb

amoïne

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amoïnar.

   Forma valenciana: [jo] amoïno, amoïne, amoín o amoïni.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amoïnar.

   [Que jo] amoïni o amoïne.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amoïnar.

   [Que ell/ella/vostè] amoïni o amoïne.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amoïnar.

   Amoïni o amoïne [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Anagrama: moneia