amoïnés

Potser volíeu: amoïnes

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.mu.iˈnes/
	balear /ə.mo.iˈnes/, /ə.mu.iˈnes/
Occidental:	/a.mo.iˈnes/

• Rimes: -es

Verb

amoïnés

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb amoïnar.

   [Jo] amoïnés, amoïnàs o amoïnara.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb amoïnar.

   [Ell/ella/vostè] amoïnés, amoïnàs o amoïnara.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mo·ï·nés (4)
• Heterograma de 7 lletres (aeimnos)
• Anagrames: ensomia, ensomià, moianès, moianés, sonàiem