amoïnàreu

Potser volíeu: amoïnareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.mu.iˈna.ɾəw/
	balear /ə.mo.iˈna.ɾəw/, /ə.mu.iˈna.ɾəw/
Occidental:	/a.mo.iˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

amoïnàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de amoïnar.

   [Vosaltres/vós] amoïnàreu o vau/vàreu amoïnar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb amoïnar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] amoïnéssiu, amoïnésseu, amoïnàsseu, amoïnàssiu o amoïnàreu.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mo·ï·nà·reu (5)