amoïnàrem

Potser volíeu: amoïnarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.mu.iˈna.ɾəm/
	balear /ə.mo.iˈna.ɾəm/, /ə.mu.iˈna.ɾəm/
Occidental:	/a.mo.iˈna.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

amoïnàrem

1. Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de amoïnar.

   [Nosaltres] amoïnàrem o vam/vàrem amoïnar.

2. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb amoïnar.

   Forma valenciana: [nosaltres] amoïnéssim, amoïnéssem, amoïnàssem, amoïnàssim o amoïnàrem.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mo·ï·nà·rem (5)