amistàreu

Potser volíeu: amistareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.misˈta.ɾəw/, occidental /a.misˈta.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

amistàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de amistar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb amistar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mis·tà·reu (4)
• Anagrames: matisareu, matisàreu, tamisareu, tamisàreu