amenaçaia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /a.me.naˈsa.jɛ/, /a.me.naˈsa.je/

Verb

amenaçaia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de amenaçar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] amenaçava.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de amenaçar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] amenaçava.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·me·na·ça·ia (5)