amarrires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.məˈri.ɾəs/, occidental /a.maˈri.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

amarrires

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de amarrir
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb amarrir

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mar·ri·res (4)
• Anagrames: arrimar-se, arrimares, marraries