amarg

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /əˈmark/, balear /əˈmaɾc/, /əˈmark/

Occidental: /aˈmaɾk/

• Rimes: -aɾk

• Etimologia: Del català medieval amar, segle XIII, del llatí amārus amb influx del verb amargar.
• Anagrames: agram, gamar, magra, marga, margà

Adjectiu

a·marg m. ‎(femení amarga, plural masculí amargs, plural femení amargues)

1. De sabor desagradable, més o menys semblant al del fel.
2. Que causa disgust o pena.

Traduccions

Sabor bàsic

• Alemany: bitter ^(de)
• Anglès: bitter ^(en)
• Castellà: amargo ^(es) m.
• Francès: amer ^(fr)
• Italià: amaro ^(it)

• Llatí: amarus ^(la), acerbus ^(la)
• Llengua de signes catalana: AMARGAR ^(csc)
• Occità: amar ^(oc)
• Sard: ràntzigu ^(sc)

Verb

a·marg

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amargar

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot