amarg

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈmark/^ⓘ, occidental /aˈmaɾk/
• Rimes: -aɾk
• Etimologia: Del català antic amar per influx de amargar, segle XIII, del llatí amārus.

Adjectiu

amarg m. ‎(femení amarga, plural masculí amargs, plural femení amargues)

1. De sabor desagradable, més o menys semblant al del fel.
2. Que causa disgust o pena.

Derivats

• amargant
• amarguejar
• amargor
• amargós
• amargotejar
• amargura

Traduccions

Sabor bàsic

• Albanès: hidhur ^(sq)
• Alemany: bitter ^(de)
• Anglès: bitter ^(en)
• Àrab: مُرّ‎ ^(ar)
• Armeni: դառն ^(hy) ‎(darn)
• Belarús: го́ркі ^(be) ‎(horki)
• Bengalí: তিতা ^(bn)
• Bretó: c'hwerv ^(br)
• Búlgar: горчив ^(bg) ‎(gortxiv)
• Castellà: amargo ^(es) m.
• Coreà: 쓰다 ^(ko) ‎(sseuda)
• Danès: bitter ^(da)
• Eslovac: horký ^(sk)
• Eslovè: grenak ^(sl)
• Esperanto: amara ^(eo)
• Estonià: mõru ^(et)
• Feroès: beiskur ^(fo)
• Finès: kitkerä ^(fi)
• Francès: amer ^(fr)
• Friülà: amar ^(fur), amâr ^(fur)
• Gallec: amargo ^(gl)
• Gal·lès: chwerw ^(cy)
• Georgià: მწარე ^(ka) ‎(mtsare)
• Grec: πικρός ^(el) ‎(pikrós)
• Grec antic: πικρός ^(grc) ‎(pikrós)
• Hebreu: מַר‎ ^(he)
• Hindi: कड़वा ^(hi)
• Hongarès: keserű ^(hu)
• Ídix: ביטער‎ ^(yi)
• Irlandès: searbh ^(ga)
• Islandès: beiskur ^(is)
• Italià: amaro ^(it)

• Japonès: 苦い ^(ja)
• Kazakh: ащы ^(kk) ‎(aşşı/asxi)
• Kirguís: ачуу ^(ky) ‎(atxuu)
• Kurd: tal ^(ku)
• Letó: rūgts ^(lv)
• Llatí: amarus ^(la), acerbus ^(la)
• Llengua de signes catalana: AMARGAR ^(csc)
• Macedoni: горчлив ^(mk)
• Maltès: morr ^(mt)
• Mongol: гашуун ^(mn)
• Neerlandès: bitter ^(nl)
• Noruec: bitter ^(no)
• Occità: amar ^(oc)
• Polonès: gorzki ^(pl)
• Portuguès: amargo ^(pt)
• Quítxua: k'allku ^(qu)
• Romanès: amar ^(ro)
• Rus: го́рький ^(ru) ‎(gorki)
• Sard: ràntzigu ^(sc), amargu ^(sc)
• Serbocroat: горак ^(sh), gorak ^(sh)
• Sicilià: amaru ^(scn)
• Suec: bitter ^(sv)
• Tadjik: талх ^(tg)
• Tagal: mapait ^(tl)
• Tai: ขม ^(th)
• Turc: acı ^(tr)
• Txec: hořký ^(cs)
• Ucraïnès: гірки́й ^(uk) ‎(hirkí)
• Urdú: کڑوا‎ ^(ur)
• Uzbek: achchiq ^(uz)
• Vietnamita: đắng ^(vi)
• Xinès: 苦澀 ^(zh) ‎(苦涩, kǔsè)

Verb

amarg

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amargar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·marg (2)
• Anagrames: agram, gamar, magra, marga, margà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.