amarador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.mə.ɾəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /a.ma.ɾaˈðo/, valencià /a.ma.ɾaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De amarar i el sufix -dor.

Nom

amarador m. ‎(plural amaradors, femení amaradora)

1. Qui posa lli o cànem a amarar.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: enriador ^(es)
• Francès: celui qui rouit ^(fr) du lin, du chanvre
• Italià: maceratore ^(it)
• Llatí: immergens ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ma·ra·dor (4)
• Anagrames: amorrada, armadora, arramado

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.