alucinor

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

ālūcinor ‎(1a present?), ālūcināris ‎(2a present), ālūcinārī ‎(infinitiu), ālūcinātus sum ‎(perfet); deponent

  1. meravellar-se, jo em meravello
  2. imaginar, somiar despert, plantar
    Ex.: Quae Epicurus oscitans alucinatus est. [1]— (traducció:«Els somnis que ha fet Epicur.»)
  3. divagar, jo divago
    Ex.: epistolae nostrae debent interdum alucinari.[2]— (traducció:«Les nostres cartes haurien d'estar lliures de divagacions.»)

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Ciceró, De Natura Deorum I, 26, 72
  2. Ciceró, Epistulae ad Quintum fratrem II,9