alterqueguesses

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /aɫ.teɾ.keˈɣe.ses/
• Rimes: -eses

Verb

alterqueguesses

1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb altercar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] alterquessis, alterquesses, altercassis, altercasses o altercares.

Miscel·lània

• Síl·labes: al·ter·que·gues·ses (5)