alternatiu

Català

• Pronúncia: oriental /əɫ.tər.nəˈtiw/, occidental /aɫ.teɾ.naˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del baix llatí alternativus, segle XVIII.

Adjectiu

al·ter·na·tiu m. ‎(femení alternativa, plural masculí alternatius, plural femení alternatives)

1. Allò que es diu o es fa amb alternació.

Traduccions

Traduccions: alternatiu

• Alemany: abwechselnd ^(de)
• Anglès: alternative ^(en)
• Castellà: alternativo ^(es) m.
• Finès: vaihtoehtoinen ^(fi)

• Francès: alternatif ^(fr)
• Italià: alternativo ^(it)
• Llatí: alternatus ^(la), alternus ^(la)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot