alterco

Potser volíeu: altercò

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əɫˈter.ku/, occidental /aɫˈteɾ.ko/

Verb

alterco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de altercar.

   [Jo] alterco, alterque, alterc o alterqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb altercar.

   [Que jo] alterco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] alterqui o alterque.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb altercar.

   [Que ell/ella/vostè] alterco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] alterqui o alterque.

Miscel·lània

• Síl·labes: al·ter·co (3)
• Heterograma de 7 lletres (acelort)
• Anagrames: coralet, lectora, tròclea

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /alˈteɾ.ko/

Americà: alt /alˈteɾ.k(o)/, baix /alˈteɾ.ko/

• Rimes: -eɾko

Verb

alterco

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb altercar

Italià

Verb

alterco

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de altercare