alterco

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: altercò


Català
[modifica]

Verb[modifica]

al·ter·co

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de altercar
    [Jo] alterco, alterque, alterc o alterqui.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb altercar
    [Que jo] alterco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] alterqui o alterque.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb altercar
    [Que ell/ella/vostè] alterco, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] alterqui o alterque.


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

al·ter·co

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb altercar


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

alterco

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de altercare